Família: Labiades
Hàbitat: boscos amb poca vegetació, vores de camins, camps sense conrear…
Floració: Tot l’any
Parts utilitzades i recolecció: s’utilitzen les fulles i les flors que es poden collir a qualsevol època de l’any.
Descripció: El romaní és un arbust aromàtic perenne molt comú a Catalunya. Fa de 50 a 200 cm. d’altura, molt ramificat amb branques erectes. Les fulles són linears, oposades, estretes amb les vores senceres i de color verd brillant. Les flors formen poms, són bilabiades amb el llavi superior reduit i pla i el llavi inferior dividit en tres lòbuls, amb el lòbul del mig molt més gran. Les flors són de color blau-violeta. El fruit és un tetraqueni oval.
Principals principis actius: àcids fenòlics, oli essencial, flavonoides, principis amargs i resines.
Propietats i indicacions: Digestiu, tònic, carminatiu, colerètic, colagog, antiespasmòdic, antisèptic i vulnerari, expectorant, antiinflamatòri, circulatori. És útil en cas d’espasmes gastrointestinals, insuficiències biliars i hepàtiques, gasos, dolors menstruals, dolors musculars, cops, contractures musculars, ferides…
Formes d’ús: Infusió: Una cullerada sopera de la planta seca per tassa d’aigua, 2-3 cops al dia. Alcohol de romaní: Macerar flors de romaní en alcohol camforat durant 40 dies a sol i serena. Oli de romaní: macerar el romaní florit en oli d’oliva durant 40 dies a sol i serena. Aquest liniment és molt bo per fer massatges contra el reuma, la fatiga muscular, cames cansades i dolors articulars.
Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància. Tampoc es recomana en persones que pateixin diabetis, hipertensió, gastritis, ulceres gastroduodenals, epilèpsia, parkinson.
herbes i més 