SAÜC (Sambucus nigra L.)

 

Família: Caprifoliàcies

Hàbitat: Riberes, boscos humits,…

Floració: Primavera (maig-juny)

Parts utilitzades i recolecció: Les flors que es recullen durant la floració, els fruits recollits a la tardor, quan estan madurs. En menor mesura s’aprofiten les fulles i l’escorça.

Descripció: El saüc és un arbust gran, de fulles oposades amb les vores serrades i l’àpex agut. Les flors són petites, blanques, amb 5 pètals i 5 estams, formen corimbes umbel·liformes molt oloroses. Els fruits són unes baies globuloses que quan maduren són gairebé negres.

Principals principis actius: Glucòsids, flavonoides, sals minerals, mucílags, tanins…

Propietats i indicacions: Antipirètic (baixa la febre), antisèptic, diürètic, tònic venós, astringent, cicatritzant, reconstituient…Els fruits són depuratius. És útil en cas de refredats, grip, alergies respiratòries, reumatisme, gota, retenció de líquids, varius, ferides…

Formes d’ús:                                                                                                      Infusió: Una cullerada de postres de flors seques per tassa d’aigua, 2-3 cops al dia.    

Amb les baies es preparen xarops, mermelades…                                                                                                                                                   

Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància. Els fruits verds poden produir trastorns digestius, s’han de collir ben madurs.

FUMÀRIA (Fumaria officinalis)

Família: Fumariàcies

Hàbitat:  vores de camins, horts, camps erms, parets…

Floració: Primavera.

Parts utilitzades i recolecció: les summitats florides que recollirem quan floreixi, preferiblement d’abril a juny.

Descripció: La fumària és una planteta petita amb unes fulles semblants a les del julibert. Té unes floretes molt característiques, petites, de color violàci, agrupades en ramells al capdemunt de les tiges.

Principals principis actius: Alcaloides (fumarina,…), flavonoides, tanins, mucílags, àcids (fumàric, cafèic,…), sals de potassi.

Propietats i indicacions: Depurativa, diürètica, hepàtica (colerètica i colagoga), tònic cardíac.  És útil en cas de trastorns hepàtics i biliars, eccemes, foruncles.

Formes d’ús:                                                                                                      Infusió: Una cullerada de postres de la planta seca per tassa d’aigua, 2 cops al dia.

Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància. Aquesta planta conté alcaloides, cosa que la fa una mica tòxica. No s’ha de sobrepassar la dosis recomanada.

PULMONÀRIA (Pulmonaria officinalis)

Família: Borraginàcies

Hàbitat: llocs humits, boscos, rouredes…

Floració: Principis de primavera

Parts utilitzades: les fulles.

Descripció: És una planta petita, d’un pam d’alçada. Fa un tija peluda i recta. Les fulles formen un rossetó a la base, són ovalades amb les vores senceres i cobertes de borrisol, de color verd fosc amb taques blanques. Les flors formen poms, tenen cinc pètals i són de color vermellós quan nèixen i després es tornen blaves o violetes.

Principals principis actius: Mucílags, àcid salícic, tanins, saponines.

Propietats i indicacions: expectorant, sudorífica, bèquica, mucolítica, antitussigena. Està indicada en cas d’afeccions de les vies respiratòries, bronquitis, grip, febre.

Formes d’ús:                                                                                                      Infusió: Una cullerada de postres de la planta seca per tassa d’aigua, 3 cops al dia.                                                                                                                                                                             

Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància.

FARIGOLA o TIMÓ (Thymus vulgaris)

Família: Labiades

Hàbitat: zones assolellades, prats secs, matollars…

Floració: Primavera

Parts utilitzades i recolecció: s’utilitza la planta sencera (sense arrel), les summitats florides.

Descripció: La farigola és una planta molt camú a Catalunya. És un arbust petit, amb branques rectes i abundoses. Les fulles són molt petites, no tenen pecíol, amb les vores senceres i enrotllades. Les flors s’agrupen a l’extrem de les tiges formant ramells, són bilabiades i de color blau violeta. Fa uns fruits molt petits de color terrós.

Principals principis actius: Essencies, flavonoides, tanins, saponines.

Propietats i indicacions: Digestiva, antiespasmòdica, expectorant, antisèptica, antimicrobiana, febrífuga. És útil en cas d’indigestions, d’espasmes gastrointestinals, refredats, bronquitis, faringitis, amigdalitis, dolors musculars, contusions, fongs, infeccions de la pell.

Formes d’ús:                                                                                                      Infusió: Una cullerada de postres de la planta seca per tassa d’aigua, 2-3 cops al dia.                                                                                                                                                        Tintura, extracte líquid, banys, gargarismes, cremes…                        Molt utilitzada com a condiment culinàri.                     

Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància.

ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)

Família: Labiades

Hàbitat: boscos amb poca vegetació, vores de camins, camps sense conrear…

Floració: Tot l’any

Parts utilitzades i recolecció: s’utilitzen les fulles i les flors que es poden collir a qualsevol època de l’any.

Descripció: El romaní és un arbust aromàtic perenne molt comú a Catalunya. Fa de 50 a 200 cm. d’altura, molt ramificat amb branques erectes. Les fulles són linears, oposades, estretes amb les vores senceres i de color verd brillant. Les flors formen poms, són bilabiades amb el llavi superior reduit i pla i el llavi inferior dividit en tres lòbuls, amb el lòbul del mig molt més gran. Les flors són de color blau-violeta. El fruit és un tetraqueni oval.

Principals principis actius: àcids fenòlics, oli essencial, flavonoides, principis amargs i resines.

Propietats i indicacions: Digestiu, tònic, carminatiu, colerètic, colagog, antiespasmòdic, antisèptic i vulnerari, expectorant, antiinflamatòri, circulatori. És útil en cas d’espasmes gastrointestinals, insuficiències biliars i hepàtiques, gasos, dolors menstruals, dolors musculars, cops, contractures musculars, ferides…

Formes d’ús:                                                                                                      Infusió: Una cullerada sopera de la planta seca per tassa d’aigua, 2-3 cops al dia.                                                                                                                                                                Alcohol de romaní: Macerar flors de romaní en alcohol camforat durant 40 dies a sol i serena.                                                                                                                                  Oli de romaní: macerar el romaní florit en oli d’oliva durant 40 dies a sol i serena.                                                                                                                                                        Aquest liniment és molt bo per fer massatges contra el reuma, la fatiga muscular, cames cansades i dolors articulars.

Contraindicacions: No recomanat durant l’embaràs i la lactància. Tampoc es recomana en persones que pateixin diabetis, hipertensió, gastritis, ulceres gastroduodenals, epilèpsia, parkinson.